La font del Desmai

oli de Marià de Pico de 1870 (Museu Episcopal de Vic)


Fou mossèn Cinto Verdaguer qui l'anomenà font del Desmai per la presència d'aquest arbre. Aquest lloc era especial per a Verdaguer, el coneixia des de la seva infantesa quan anava a ajudar el seu pare en les feines de pagès als camps de Palou, pròxims a la font, i després en la seva joventut mentre vivia a can Tona. Era el seu espai habitual per pensar, llegir i fer poesia. En aquell temps era un indret idíl·lic amb una natura exuberant i Verdaguer el va identificar amb l'essència del seu amor per la terra nadiua, la història, la llengua i les tradicions. La font fou l'escenari de les reunions que feien Verdaguer i els seus amics de l'Esbart de Vic per a parlar i discutir sobre poesia. En record d'aquells literats i commemorant els quaranta anys de la primera esbartada l'any 1917 s'hi enclavà una estela.