divendres, 25 de febrer del 2011

Erinna de Telos



Erinna de Telos (350 aC), precursora de la poesia hel·lenística,
és una de les nous muses mortals en l'epigrama d'Antípatre de
Tessalònica i el fet que no vagi acompanyada de cap atribut
presuposa que era ben coneguda. D'ella ens ha arribat mutilat
un poema titulat la Filosa on plany la mort prematura de la seva
amiga Baucis, i alguns epigrames. Erinna no gaudi d'una vida gaire
llarga sembla i n'és una prova la seva obra, que sent tant bella és
breu. En els seus versos reflecteix la vida i la mort, l'enyorança
de l'infantesa i l'amistat amb Baucis.


Erinna de Telos

Veu de Baucis

Estela i sirenes meves i urna endolada,
que serves per a Hades la meva escassa cendra,
saludeu els qui s'acosten cap al meu túmul,
siguin conciutadans, siguin forasters.
I digueu-los que, essent núvia, em posseeix el sepulcre,
que el meu pare m'anomenà Baucis, i el meu poble
és Telos, com sabeu, i que la meva companya
Erinna en la tomba m'escriví aquesta inscripció.


Veu de l'urna

Sóc de la núvia Baucis. Tu que t'apropes a la molt plorada
estela, digues això a l'Hades de sota terra:
-Envejós ets, Hades-. Al qui mira la beutat del sepulcre
que anuncia el destí funest de Baucis,
digues-li que, essent noia, amb les torxes que celebraven el casament
el seu pare va encendre per ella la pira.
I tu, Himeneu, el cant i la dansa de noces
vas canviar pel cant de dol dels planys.


Epigrama a Erinna d'Antípatre

Foren pocs els versos d'Erinna, i no gaires els himnes,
però l'obra breu va complaure les Muses;
per això el seu record és durable i no resta amagat
sota l'ala obscura de la negra nit,
mentre a milers i milers de poetes d'ara
l'oblit, a pilots, amic, ens consum.
Més gran és el cigne i el seu únic cant
que el gaig que omple de crits els núvols del cel.


(Les germanes de Safo, Antologia de poetes hel·lenístiques de Maria Àngels Anglada)

pínax de Persèfone i Hades (Museo Nazionale della Magna Grecia di Reggio Calabria) trobat a les excavacions arqueològiques a Locri


Nòsside

Per a l’ofrena d’un vestit

Hera venerable, que el Lacini olorós
sovint véns a esguardar des del cel,
accepta el vestit de lli, que amb la seva filla
Nossis, la noble Teòfilos, filla de Clèoca, et teixí.


Lacini, nom d'un promontori -avui Capo delle Colonne- al sud
d'Itàlia on es dreçava el temple d'Hera Lacínia
(Maria Àngels Anglada. Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel.lenístiques.Barcelona)

dimarts, 15 de febrer del 2011

Sandàlies d'escuma


Locri, monument a Nòsside

III Les roses i la cera

Maria Àngels Anglada esmenta en aquest capítol quatre poetes grecs:
Nòsside, Erinna, Filetas i Teòcrit i he volgut aprofundir-ne el coneixement.

Nòsside (III aC) podem situar-la al voltant de 280 aC pel fet que en un dels seus epigrames parla d'un personatge real d'aquells dies. Es va dedicar a la poesia llargament. Pels seus poemes sabem de la mare, Teòfilis, de l'àvia, Cleoca; que a Locri (Calàbria), on visqué, se seguia el costum que els noms i les cases es transmetessin per línia femenina i ens descrigui àmpliament un món de dones. La seva poesia és un cant a la vida, la bellesa i l'amor.

Epigrama amorós

Res més dolç que l'amor: totes les coses plaents inferiors
li són: fins i tot la mel he llançat de la boca.
Això ho dius Nossis: aquell a qui Cipris no ha estimat
no sap pas com són les seves roses florides.


Per a un retrat de Melina

És la mateixa Melina: mireu com el seu gentil rostre
sembla que ens mira amb tendresa,
com tota ella ens recorda la seva mare.
És bell de veure els infants assemblar-se a llurs pares.


A Safo

Viatger, si navegues cap a Mitilene, la de bells cors,
a gaudir de les gràcies florides de Safo,
pots dir-los que, amiga d'ella i de les Muses, Lòcrida
m'engendrà, i el meu nom és Nossis

(Maria Àngels Anglada. Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel.lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983)