Erinna de Telos (350 aC), precursora de la poesia hel·lenística,
és una de les nous muses mortals en l'epigrama d'Antípatre de
Tessalònica i el fet que no vagi acompanyada de cap atribut
presuposa que era ben coneguda. D'ella ens ha arribat mutilat
un poema titulat la Filosa on plany la mort prematura de la seva
amiga Baucis, i alguns epigrames. Erinna no gaudi d'una vida gaire
llarga sembla i n'és una prova la seva obra, que sent tant bella és
breu. En els seus versos reflecteix la vida i la mort, l'enyorança
de l'infantesa i l'amistat amb Baucis.
Erinna de Telos
Veu de Baucis
Estela i sirenes meves i urna endolada,
que serves per a Hades la meva escassa cendra,
saludeu els qui s'acosten cap al meu túmul,
siguin conciutadans, siguin forasters.
I digueu-los que, essent núvia, em posseeix el sepulcre,
que el meu pare m'anomenà Baucis, i el meu poble
és Telos, com sabeu, i que la meva companya
Erinna en la tomba m'escriví aquesta inscripció.
Veu de l'urna
Sóc de la núvia Baucis. Tu que t'apropes a la molt plorada
estela, digues això a l'Hades de sota terra:
-Envejós ets, Hades-. Al qui mira la beutat del sepulcre
que anuncia el destí funest de Baucis,
digues-li que, essent noia, amb les torxes que celebraven el casament
el seu pare va encendre per ella la pira.
I tu, Himeneu, el cant i la dansa de noces
vas canviar pel cant de dol dels planys.
Epigrama a Erinna d'Antípatre
Foren pocs els versos d'Erinna, i no gaires els himnes,
però l'obra breu va complaure les Muses;
per això el seu record és durable i no resta amagat
sota l'ala obscura de la negra nit,
mentre a milers i milers de poetes d'ara
l'oblit, a pilots, amic, ens consum.
Més gran és el cigne i el seu únic cant
que el gaig que omple de crits els núvols del cel.
(Les germanes de Safo, Antologia de poetes hel·lenístiques de Maria Àngels Anglada)
