Sandàlies d'escuma

Locri, monument a Nòsside

III Les roses i la cera

Maria Àngels Anglada esmenta en aquest capítol quatre poetes grecs:
Nòsside, Erinna, Filetas i Teòcrit i he volgut aprofundir-ne el coneixement.

Nòsside (III aC) podem situar-la al voltant de 280 aC pel fet que en un dels seus epigrames parla d'un personatge real d'aquells dies. Es va dedicar a la poesia llargament. Pels seus poemes sabem de la mare, Teòfilis, de l'àvia, Cleoca; que a Locri (Calàbria), on visqué, se seguia el costum que els noms i les cases es transmetessin per línia femenina i ens descrigui àmpliament un món de dones. La seva poesia és un cant a la vida, la bellesa i l'amor.

Epigrama amorós

Res més dolç que l'amor: totes les coses plaents inferiors
li són: fins i tot la mel he llançat de la boca.
Això ho dius Nossis: aquell a qui Cipris no ha estimat
no sap pas com són les seves roses florides.

Per a un retrat de Melina

És la mateixa Melina: mireu com el seu gentil rostre
sembla que ens mira amb tendresa,
com tota ella ens recorda la seva mare.
És bell de veure els infants assemblar-se a llurs pares.

A Safo

Viatger, si navegues cap a Mitilene, la de bells cors,
a gaudir de les gràcies florides de Safo,
pots dir-los que, amiga d'ella i de les Muses, Lòcrida
m'engendrà, i el meu nom és Nossis

(Maria Àngels Anglada. Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel.lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983)